poeme 5 Pôiésis

regardant par la fenêtre je vois

un mistral blanc creuser la mer

caché derrière son propre horizon

il poursuit de plus en plus rapide

son ultime effondrement

serait-ce lui

qui là-bas fouette

déguise les réponses ?

fer-se o poiêsis

hora zero – camp de gravitat

tan calent, tan dens, tan elevat

espai i temps se cerquen

sense identitat

¿com esperar – com comprendre

el salut de les noves idees?

fluctuació del buit

escuma estructurada

infinit dels infinits

astúcies – mes sota la imatge

¿quin espai?

mur de la ignorància, mur de l’horitzó

mur de tot esdeveniment, mur de Planck

deu potència menys quaranta-tres segons

enllà – hi ha molt remoure

a la porta en què hi diu

l’efecte quàntic de la gravitat

mirant per la finestra veig

un mestral blanc que cava la mar

amagat darrera el seu propi horitzo

persegueix cada volta més ràpid

el seu esfondrament darrer

¿es ell

que fustiga

disfressa les respostes?

voir aussi une prose poétique sur la naissance de l’univers

About Ilke Angela Marechal

writer, poet, translator, producer of broacast talks, organizer of cultural events, publisher,
This entry was posted in Astrophysique / Cosmologie, Physique quantique, Poesie, Poesie des sciences, Poesie multilingue, Publication, Textes en Catalan and tagged , , , , , , , , , . Bookmark the permalink.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *